Aquesta és una història trista, però que avui volem que sigui feliç per a molts nens de tot el món. Fa un any, uns bons amics nostres van perdre el seu fill de 2 anys en circumstàncies molt tràgiques degut a una negligència mèdica.
En el seu blog http://rowansmile.me/ expliquen la seva història i denuncien els fets amb l’objectiu que cap cas com el seu es torni a repetir i, donant a conèixer la informació que ara tenen, puguin salvar altres vides. I de fet, així ha estat. Gràcies al seu blog, altres pares i mares han estat conscients dels riscos de l’anestèsia en nens amb Sindrome de Williams i han pogut evitar-la i prendre vies alternatives.
Ha estat un any molt dur per ells, però avui volen recordar el seu fill amb alegria. En Rowan era un nen molt obert, que sempre tenia un somriure i una paraula amable per tothom. Ens han demanat a tots els seus amics, que avui fem un acte de bondat en el seu record i que ajudem a repartir somriures a nens de tot el món. El seu somriure estarà viatjant per Holanda, Estats Units, Australia, Anglaterra… i també volem que ho faci per Barcelona.
Nosaltres us proposem un joc: hem amagat uns quants contes tradicionals infantils al parc de Santa Amèlia, que us convidem a buscar amb els vostres nens. Si els trobeu són vostres i esperem que us agradin i els gaudiu. Hi seran a partir de les 16:30h. Si ens voleu enviar una foto, un missatge dient-nos si els heu trobat o explicant la vostra aventura, serà molt benvingut i el traspassarem als pares d’en Rowan.
Espero que us animeu a participar amb nosaltres i formeu part d’aquesta bonica iniciativa.
Volia afegir-me a aquesta iniciativa tan bonica que heu organitzat en memoria del petit Rowan.
Soc mare de dos nens de 4 i 5 anys, el Pau i la Noa, i no puc imaginar-me ni per un instant el que ha de ser perdre a un fill i en unes circumstàncies tan tragiques com aquestes.
Cel.lebro de tot cor que puguin recordar-lo desitjant que nens de tot el mon somriguin com ben segur feia sovint el petit Rowan.I que amb la seva lluita hagin ajudat a d’ altres famílies.
Una abraçada de tot cor,
Raquel
Hola Raquel,
Perdona que hagi respost tan tard, agraeixo moltíssim el teu comentari. Gràcies a la resposta dels seus amics i de persones com tu que s’hi han interessat sense ni tan sols conèixer en Rowan, els seus pares ens van dir que el 16 de desembre va ser el dia més maco que han tingut en tot un any. Es mereixen això i molt més. Una forta abraçada, Laia.