L’altre dia vam voler canviar una mica de parc i vam anar a descobrir els jardins de la Tamarita. Es troben a la plaça Kennedy a baix de tot de l’avinguda Tibidabo.
És el típic exemple de jardins que antigament eren cases senyorials, com el parc de Santa Amèlia, els jardins de Vil·la Cecília o els de Can Sentmenat. La Tamarita era una finca de la familia Craywinckel. El jardí està molt ben conservat i només entrar et pots posar a la pell de la burgesia catalana i fer-te una idea del tipus de vida que portaven. En la finca s’hi poden trobar fonts, petits estancs, parterres, estatues… i molta vegetació diferent i interessant.
Està ple de raconets per investigar, cosa que va agradar moltíssim a l’Emma. A cada lloc treia el cap primer i de seguida ens cridava perquè anéssim a mirar.
Hi ha parts amb vegetació frondosa on sembla que estiguis en mig de la selva, hi ha parts d’esplanades de gespa per jugar a pilota…
I hi ha moltes i moltes fonts i aigua per tot arreu. Hem de tornar quan faci calor amb les crocs i ben preparats perquè estic segura que s’ho passaran d’allò més bé esquitxant-se amb l’aigua de les fonts i sucant els peus als reguerots.
Hi havia tants llocs a descobrir que en una sola tarda no ens el vam acabar. Era jo la que també estava encuriosida per veure-ho tot i anava animant-los a canviar de lloc. Si fos per l’Emma s’hagués passat mitja tarda enfilada en aquest impressionant arbre.
I abans de marxar vam passar per la zona de joc infantil. És xula i té entreteniments diferents que no trobes als altres parcs, però si és la primera vegada que visiteu els jardins val més la pena aprofitar per fer una volta pels diferents racons que amaguen.
