Aquest és un tros del email que vaig escriure als nostres amics americans l’octubre de l’any passat per anunciar que estàvem embarassats d’en Martí.
“…també, molts de vosaltres encara no ho sabeu, l’Emma tindrà un germanet a principis de l’any vinent. Estem molt contents i de moment em trobo molt bé. Quan em vaig quedar embarassada pensava si seria possible estimar algú altre igual que m’estimo l’Emma, però ara que ja sento com es mou, m’adono que tinc amor suficient per a tots dos…”
Efectivament, en Martí ha corroborat que és possible estimar dos fills per igual, amb el mateixa passió i intensitat.
Però ara que l’Emma està en la època que vol ser la primera en tot, m’ha fet reflexionar i pensar que no cal que s’hi esmeri tant, que ella sempre serà la meva primera.
Amb ella vaig saber què és estar embarassada i què és parir. I que hi ha diferents parts i que la informació és poder i que les dones som més fortes del que ens pensem. Amb ella he après a ser mare, a cuidar, donar, escoltar i saber rebre. M’ha capgirat el món, m’ha ensenyat les veritables prioritats, i m’ha ajudat a adonar-me que val la pena viure amb menys diners i més temps lliure.
M’ha empès a fer el que m’agrada, a començar aquest blog que em treu hores de son, però que m’omple i que m’ha permès conèixer gent encantadora.
I ara que ja té tres anys, que per voluntat pròpia es vol quedar a l’escola fins les 4 i mitja, que ja tria el seu pare enlloc meu per a fer les coses i que cada vegada és més independent, estic satisfeta d’haver-li dedicat (i seguir-li dedicant) tot el temps que he pogut. Que això passa volant i no ens podem adormir.
Amb en Martí ja tinc el camí més pla, la maleta més plena i està de sort de comptar amb una millor mare, amb més temps i més coneixements i amb un amor incondicional.
Aquí els meus dos solets, que cada dia s’estimen més.
Vosaltres com ho heu viscut? També sentiu que la primera vegada és especial?
Que maco!!! M’emociona llegir això… No et puc donar la meva visió perquè tot just estic esperant el primer, però sóc molt conscient de tot el que aquest fill m’està ensenyant i regalant fins i tot abans de nèixer. :)
Moltes felicitats Frida! Espero que t’estiguis trobant bé i tinguis un part molt feliç. És una etapa molt bonica.
Jolin nena quines paraules més maques… sí definitivament el primer sempre serà el primer, és el que t’agafa la ma i et mostra el camí… una abraçada!!!
Gràcies Núria. una abraçada!
Quanta Raó tens…el nostre temps és el millor que els podem donar !
Laia, quina carta més bonica i emocionant!!! I realment és molt curiós com amb el segon estàs més serena i l’experiència et dóna més tranquilitat… Ara, el primer sempre és el primer… A veure si ens veiem aviat x Vallvidrera. Petons
Gràcies Clara! Sí, l’Emma em va demanar un dia de quedar amb l’Helena. A veure si pugem un dia i ens veiem. Una abraçada!
Preciós Laia!Com tot el que s’escriu des de l’ànima.
Ja t’explicaré quan em toqui! ;)
Un abraçada bonica