Per Nadal vam tornar anar al Cosmocaixa. Feia temps que no hi anàvem i em va agradar veure l’evolució de l’Emma i com, les primeres vegades que hi vam anar (ho podeu veure aquí), li agradava el bosc inundat i poc més i ara ja pot entendre i gaudir de més coses.
Per exemple, amb 3 anys i mig, ja pot anar als tallers de toca toca i clic. La propera vegada ho intentarem. Es veu que s’hi ha d’anar ben aviat al matí perquè les entrades s’acaben de seguida. O comprar-les online.
Vam passejar per les exposicions i vam jugar amb el bloc gegant de gel, tot una aventura per als sentits!
Vam experimentar amb l’electricitat.
I per primer cop, després que em preguntés qui era aquesta noia, vaig intentar explicar-li l’evolució humana de la manera més senzilla que vaig saber.
Però no us enganyaré, el bosc inundat segueix sent l’atracció estrella. I ara també per a en Martí que, amb menys d’un any, era el primer cop que trepitjava el museu.
A vegades sembla que un museu sigui molt complicat per a nens tant petits, però a mi em va agradar veure com ho disfrutaven al seu nivell. Com en Martí alucinava amb els peixos tan grans i les aus que passejaven pel bosc, com l’Emma em preguntava pels nostres avantpassats, li explicàvem els diferents mars del món mentre tastava la salinitat de cada un o tocava, picava i llepava la gran bola de gel.
Si us voleu prendre un descans, la terrassa de la cafeteria està molt bé. Està en un espai molt ampli on els nens poden córrer i jugar amb tota seguretat.
Hi anirem tornant i segur que serà interessant veure l’evolució dels seus interessos i de la seva capacitat d’entendre tot el que estan veient.
A veure si podem anar algun dia als tallers. Vosaltres hi heu anat? Valen la pena?
