Avui se celebra a molts països el dia de l’amistat. I jo m’he quedat pensant lo poc que he arribat a veure els meus amics durant aquest any. Gràcies al whatsapp i faceboook segueixo una mica la seva vida, però m’ha costat molt trobar moments per trucar i enviar emails personals. I no diguem per quedar. Igual degut també al whatsapp i facebook (com que ja se una mica d’ells potser no m’esforço prou en trobar moments. Costa de saber).
Per mi el setembre és un mes important. És el meu cumple ;) i comença un curs. I amb ell nous plans i noves fites. I una d’elles serà reprendre la relació amb els meus amics.
Aquest any ha estat bonic i dur a la vegada. Bonic perquè he pogut estar a casa amb en Martí, l’he vist créixer cada dia, l’he dut al parc, hem fet música, l’he acompanyat a dormir, hem dinat i sopat junts… S’ha llevat a l’hora que el seu cos li ha demanat i l’he vist un nen molt feliç. I això em fa feliç a mi també.
També finalment m’estic dedicant a una feina que disfruto. M’agrada escriure, comunicar, les xarxes socials… i em motiva ajudar a fer créixer i difondre projectes en els que crec.
Però compaginar-ho tot ha estat difícil i no he aconseguit complir els meus bons propòsits de principi d’any. No diré que he treballat moltes hores perquè no és veritat, però m’ho ha semblat així. He dedicat el dia als nens i migdiades (d’ells) i nits a la feina. Tot amb molt de gust, però ara ja estic cansada i tinc necessitat de temps per a mi.
Al setembre el Martí comença a l’escola bressol i el meu repte és poder seguir treballant mitja jornada, però tenir nits i caps de setmana completament lliures. I dedicar-los a seguir disfrutant de la meva petita gran familia, fer plans amb amics, sortir a sopar de tant en tant… retrobar-me amb la vida social, però la de veritat.
Amics, amigues, us he trobat a faltar. Prepareu-vos per les meves trucades! :)
Una abraçada a tots i bones vacances. Nosaltres les agafem amb moltes ganes! Ens retrobem al setembre amb nous projectes i més històries.
A veure si sabeu per on es perdrem? ;)
