Com marcar la roba dels nens

Ja farà 5 anys que vaig començar la meva relació amb l’escola i en tot aquest temps he marcat i marcat i remarcat roba de nens sense parar. Els meus han portat totes les peces religiosament etiquetades. Pantalons, calcetes, mitjons, mudes i més mudes… fins i tot sabates. He de dir que mai hem perdut res, però. Serà la llei de Murphy aquesta…

Fa cinc anys no hi havia les coses que hi ha ara, així que jo m’he apuntat a tot, amb l’objectiu primer de no tocar fil i agulla i, més endavant, de no agafar la planxa. Aquí us faig un viatge a través de la història de les etiquetes i us explico les maneres de marcar roba dels nens que he provat, les més pràctiques, les que queden millor i les que més m’han agradat.

Marcar la roba cosint vetes – com s’ha fet sempre, vaja

Està la versió de comprar les vetes ja amb el nom marcat o comprar veta blanca (o del color que sigui) i marcar-li tu el nom a mà. És la manera que s’ha fet sempre, cosint. I queda molt mono i dura molt. I és barat. Només tinc el petit problema de que jo sóc una negada amb les agulles i que m’hi passaria la vida. Així que ni tan sols m’ho he plantejat mai.

Vetes de planxar – primera revolució

El primer cop que vaig marcar roba ho vaig fer així. Recordo que era a Menorca i, molt previsora jo, vaig anar a una merceria d’aquestes de tota la vida i vaig comprar veta de planxar que anava ja també amb un boli per escriure el nom de nen. Estava molt contenta, però les etiquetes saltaven de seguida, eren dures i el nom s’esborrava molt fàcilment amb el rentat. Van resultar bastant fiasco i no vaig trigar en descobrir les que us explico a continuació.

Etiquetes termoadhesives – Ara sí que sí!

Oh! això va ser la glòria. I a més queden monísses i els nens estan encantats. Es demanen per internet (al menys les de les dues empreses que jo he provat). Poses el nom del nen, tries el color i llestos! En uns dies les tens a casa. Pases la planxa per sobre i queda la mar de mono. D’aquestes n’he provat dues Stickets.com i Petit Fernand. Us explico el que més m’agrada d’una i de l’altra:

– Stickets.com: van ser les que vaig comprar. Són molt xules, però vaig agafar el pack bàsic i vaig pringar. En aquest pack, a part de les etiquetes per marcar roba hi ha enganxines amb el nom, clauers per la motxila i enganxines per a les sabates. Una gran quantitat que no hem fet servir. En canvi les de marcar roba ja se’ns estan acabant. Així que si escolliu Stickets, us recomano agafar només les de marcar roba.

A part d’això, pots escollir la lletra que vols, el color que vols i una icona perquè els nens que no saben encara llegir el seu nom identifiquin la seva etiqueta.

– Petit Fernand: fa un parell d’anys vaig comprar aquestes per en Martí. Primer perquè pensava que a Stickets no podies posar icona en les etiquetes (però resulta que sí) i segon perquè pensava que eren més barates (però resulta que no). Mireu-vos-ho vosaltres mateixos. De totes maneres, em van arribar rapidíssim, són molt xules i ja les estic fent servir.

Segells personalitzats per estampar roba – la solució definitiva

Els segells per marcar roba són una passada. Un segell amb el nom del nen, una mica de tinta d’estampar roba i apa! Més fàcil impossible. I adéu a la planxa per sempre més.

Els segells personalitzats més bonics del mercat són els de Mio Mio Mio. Amb molts dibuixos i tipus de lletra diferents, molt nets i fàcils de guardar. Marcar és rapidíssim i queda molt xulo.

Si els hagués de posar una pega a aquest tipus de segell seria que si no els guardes amb cura la tinta se’t pot assecar i que alhora d’heretar la roba entre germans sempre és més complicat d’esborrar el rastre de l’anterior.

Però també es poden fer segells de marcar roba casolans (i més econòmics). Feu un disseny, porteu a fer-ne un segell, compreu tinta per a tèxtil i ja està. Ja teniu el vostre segell. La Vinyet, del blog Small&Nice el va fer i us l’ensenya en aquest video i foto.

Etiquetatge a mà amb un rotulador marker – la solució per a mandrosos o pares sense temps (tots, no? jajaja)

Això és el que faig amb la majoria de la roba que és d’estar per casa, del dia a dia, que no són jaquetes, ni bates, ni res molt mono. Agafo un marker negre, busco l’etiqueta del coll o allà on explica les instruccions de rentat i li escric el nom i cognom del nen. A lo guarro, però pràctic, barat i ràpid. I no ho veu ningú a no ser que es perdi la peça en qüestió. I ja us dic que no se’ns ha perdut mai res.

I per últim, afegeixo els consells que ens va donar la Glòria, d’ItacaAdventure, fa un temps:

– Retuladors de roba: queden molt xulos, com inflats, semblen brodat. Per la bata o pitets, que hagin d’estar marcats per fora, queden genial.
– Amb les cintes que vaig guardant de regals que em fan embolicats o similars, les passo per les etiquetes dels jerseis i les jaquetes, molt llargues i faig un nus al final, i després amb el retolador permanent de tota la vida escric el nom. Així soluciono tres problemes: reciclo la cinta, poso el nom i puc penjar la jaqueta sense problemes.

I fins aquí les nostres peripècies amb la roba. I vosaltres, teniu un master en marcar la roba dels nens? Quin mètode feu?