Un dels blogs que segueixo i que sempre està ple de bones idees és The Imagination Tree. M’agraden molt les seves propostes per a jugar, la majoria ben casolanes i utilitzant materials que tots tenim a mà.
Navegant pel blog em vaig topar amb una idea que també havia vist al Petit Drac (un espai familiar molt recomanable!): cistelles de tresors per a bebès. Em va semblar una proposta molt xula i a casa l’hem fet servir molt. Si voleu buscar materials per posar-hi o fins i tot la cistella, a Aúpali hi trobareu tot de coses que es venen a granel. És la meva botiga de joguines de fusta preferida del barri.
Es tracta d’agafar una cistella, caixa, panera… grossa i suficientment baixeta perquè el bebè pugui veure què hi ha dins i agafar-ho. I omplir-la d’objectes quotidians per a que el nen o nena examini, toqui, els faci picar, llenci… que experimenti amb ells.
foto de Imagination Tree
A dins s’hi poden posar teles de diferents textures, objectes de fusta, de metall, cintes, elements naturals, objectes que sonin… de tot el que tingueu per casa que penseu que pot ser interessant (i sobretot, no perillós!) per al bebè.
foto via Pinterest
Aneu oferint-li la cistella de tant en tant i, regularment, aneu canviant els objectes. També podeu fer cistelles temàtiques per tipus de materials.
Una cistella de coses reflectants,
foto de Imagination Tree
una altra de raspalls…
foto via Pinterest
Se li ha de posar imaginació i trobar què hi ha per casa que pugui servir.
Teòricament, l’edat perfecta per aquest tipus de joc és desde que el bebè pot seure fins als 18 mesos – 2anys. Li apropes la cistella i et quedes al marge (sempre supervisant, evidentment) observant mentre ell va mirant i explorant sense interrompre. Es tracta de deixar fluir la seva imaginació i creativitat, sense ensenyar-li què fa o per a què serveix cada cosa.
Tots ho hem viscut en algun moment o altre amb els nostres fills i és una meravella veure com aprenen i creen amb els objectes que tenen a l’abast, sense necessitat de complicades joguines.
Si voleu llegir més coses sobre això, la meva amiga Isa, de Mirando desde tu altura, que en sap molt, també va parlar de les paneres dels tresors al seu blog.
Proveu i veureu que és un triomf!
Anda!!! Qué ilu! Muchas gracias bonita!!! Mil besos! Un post muy bonito! Por cierto, me encantó leer la experiencia de las caravanas! Chulísimo!